Els Testimonis de la Laura

Els meus testimonis són la Núria, ma germana, en Picu de les JERC, l’Eva de RubíCity i l’Aina, caiguda del cel.

La Núria

La “sist”. 10 anys denúria diferència i encara recordo el dia que em van fer sortir de classe perquè havien nascut els meus germans. Altra cosa no, però fer de cangur… unes quantes vegades!

Sempre hem viscut separades i malgrat això, som dues gotes d’aigua. Ens agradi o no. En els nostres valors i principis, i perquè no dir-ho, en el nostre fort caràcter.

Castells i crosses, gralles i gitanes, política i diables. I viure la nit. I no tenir caps de setmana. I doodles per quedar. I l’estar estressades. Hem compartit habitació i estius a Planers i algun dinar de primer d’any. Els meus amics i amigues santcugatencs van passar de coneixem per la RUBÍlaiga a ser la germana gran de la Núria.

Tothom sap que les mones d’en Marc-brother eren les més bones, però sé que m’estima igual. Ella tenia el cabell arrissat i gatejava molt ràpid.

Mai veu arribar a menjar el llenguado sencer. 1 per tu, 2 per mi. xD

L’Eva

977008_10200397759161474_2009117445_o

Tot indica que totes dues vàrem compartir el parvulari, tot i que ella ho nega. Però va ser amb 14 anys que ens vàrem trobar a l’institut i ja no ens hem tornat a separar. Allà ens vam alliberar  i vam compartir moltes aventures. Vaja, la vam liar parda. PARDA ÉS POC.

Hem viscut vagues estudiantils i unes quantes mogudes, castells de 6 a Rubí i mig país en Diades, totes les Festes Majors dels Països Catalans i un interrail, Marroc i els hospitals, trasllats de pis, treballar juntes i organitzar una Consulta. I estar molt de temps sense veure’ns i rebre molts missatges de “et trobo a faltar”. Som parella de Gitanes a la Colla de Els Rojos.  I ex-Rubí-Hooligans.

Ara compartim arruguetes i l’amor en la nostra vida, a més de consciència de classe. Ja no quedem amb Kalimotxo a la taula sinó amb una bona taula. Però continuem dient-li mama2 a la Montse i a la Dolors.

Encara no sé escriure el seu segon cognom.

En Bernat.

bernat 6Porto dies intentant pensar com el vaig conèixer. Però d’un moment ençà sempre hi va ser. I mai hi deixa de ser.

Sabem que quedem i que desquedem sense problemes ni justificacions. Que simplement ens estimem catxo, tot i no dir-nos-ho gaire sovint. Bueno, si estàs estirada en una carretera de Formentera mig morta, a vegades se’ns escapa.

Ens hem salvat el cul mútuament mil vegades, i ens sentim orgullosos l’un de l’altre. Per tot el que fem i per tot allò que no.

Ha viscut l’aventura amb en l’Almendro des del minut 0. Repeteixo: el minut 0. Les JERC. Formentera, Ginets i Eivissa, Els Amics i Brams, Patum, Castells i diables, Comissió de cultura –o com es diguès- de l’Acampada. L’edat no perdona i ara ja m’envia fotos quan va de festa amb la penya que es troba. Mai he pogut aguantar el seu ritme. Ha estat el primer “valiente” a pujar al meu cotxe.

Encara no entenc com hem arribat fins aquí essent un de Sant Cugat i l’altre de Rubí. Tu sempre has volgut tenir “alma de barrio” i jo sempre he aspirat a formar part de la Coordi de Sant Cugat. Cap dels dos hem tingut èxit.

Sempre m’ha fet il·lusió anar les piscines Bernat Picornell amb ell.

L’Aina

Un dia va cau291914_2264920712464_1622300_nre del cel i va entrar a les nostres vides amb molta força. I ara és impossible fer-la fora. Se l’ha d’estimar. I punt.

Viu a Tiana, un barri de Badalona, però li perdonem perquè li encanta qualsevol vi. És la tieta dels nostres gats i jo entro a casa seva amb tota la família fent la migdiada. A vegades també ens cuida el sofà. Ella és de patchwork i jo d’scrapbook. Les dues de swing i pastisseria. M’obliga a conèixer nous grups musicals perquè no em quedi enrere però sempre serem fidels amb Els Amics. I els plorarem.

Tenir l’Aina d’amiga és com si et toques la loteria. Està acostumada que no li contesti els whatsapps i continua essent la meva amiga. És mestra de català amb adolescents, és a dir una heroïna.  S’ha deixat enganyar per entrar al Caliu, i això diu molt. Fa molts esforços per a ser una gran persona i estic molt orgullosa d’ella.

És l’artista que ha cosit els sobres de les invitacions del casament. De forma desinteressada. Només l’hem lligada a la màquina de cosir. De gran vol ser “Cap de Testimonis”.

Té un gos que està gordo. Encara que el peli.

Un pensament sobre “Els Testimonis de la Laura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s