Els Testimonis d’en Marc

Ara fa 11 mesos que vaig demanar a la Laura si li agradaria casar-se amb mi… Des de llavors hem hagut d’anar preparant un munt de temes de cara al casament (quina bogeria això de casar-se, tu!). Però una de les “tasques” més maques va ser parlar dels i les testimonis, pensar quines persones havien de ser-ho, com els hi diríem i demanar-los-hi!

Per la meva part, vaig tenir algun dubte de qui havia de ser-ho perquè tinc molts germans i molt bons amics… però la veritat és que ho vaig veure clar molt ràpid.

Els meus testimonis són el mecànic, el caçador, el comptable i la defensora dels drets humans!

El trio!

Ara ja fa bastants anys, cosa d’uns 16, quan jo tenia 10, vaig canviar d’escola. Del Pere Vergés a l’Escola Fabra d’Alella.

Allà vaig conèixer tres de les persones que ara més aprecio: el Putxi, el Peralba i l’Asier.

Quan penso en què és un millor amic, ràpidament em vénen ells tres al cap, perquè fa 16 anys que els conec, però des de llavors fins ara no hem perdut mai el contacte… fins el punt que hem anat a viure a casa d’un d’ells!

Tots tres són grans persones, d’aquelles amb qui pots confiar fins al punt de posar la teva vida a les seves mans, d’aquelles amb mi mai em cansaria de fer viatges amb cotxe, de discutir i de riure. De passar-ho bé i de fotre’ls-hi un parell d’hòsties en algun moment… en definitiva, gent amb qui m’encanta viure aquesta vida curta que tenim i que mai (o quasi mai…jeje) m’arrepenteixo de compartir temps.

Per això vaig voler que estiguessin al meu costat quan digui que sí, perquè no us vull perdre mai!

L’Estela!

Sempre he tingut amics però crec que sovint m’he definit entre aquests per ser el què més he tirat cap a tenir amigues. I això m’ha donat com a premi, que sovint he trobat grans persones amb qui he fet una gran amistat… i aquest és el cas del pas per la Universitat i el descobriment de l’Estela, ara fa ja 8 anys!

I crec que va ser des del primer dia a la Uni, que vaig veure allà a primera fila, l’Estela. Una noia de Maó, amb un gran somriure i plena, plena d’humanitat.

Amb l’Estela he compartit quatre anys plens de creixement, d’experiències, de festa i d’anècdotes i la veritat és que això fa que me l’estimi amb tot el cor. És el meu carinyo (amb ple consentiment del meu amor, la Laura) i, encara que des de fa uns anys li dóna per viatjar i posar molts quilometres pel mig, sé que ella pensa amb mi i jo en ella. I que sempre que trepitgi Barcelona em trucarà per anar a dinar o sopar i explicar-nos totes les novetats… Per això vull que estigui amb mi el dia del meu casament, perquè és la meva millor amiga!